Contextualització

Moltes persones coincidim avui en que la forma d’organització social establerta a la majoria de territoris d’aquest planeta ens aboca a crisis en tots els àmbits de la nostra vida: ens separa de la presa de decisions socials i vitals, ens redueix a moneda de canvi com a força de treball, ens individualitza, ens separa i aniquila les formes de vida i els recursos de la Terra.

Pensem que aquesta destrucció, buit interior i separació d’allò que podríem arribar a ser no és només fruit d’uns mals governants o d’uns capitalistes sense escrúpols sinó que és quelcom inherent a les dinàmiques d’aquest sistema, a través de les institucions i dels valors de dominació que el configuren.

La dominació és submissió, exercida mitjançant el poder, i es manifesta de manera rotunda i visible a través del monopoli de la violència física (genocidis, assassinats, tortures, repressió…, exercida per les forces repressives) i de manera més acceptada amb altres formes de violència estructural i control social: el treball assalariat, la propietat privada, els mitjans de comunicació de massa, la publicitat, l’assistencialisme…

Amb tot, podem constatar que la dominació i la concentració de poder augmenten cada cop més en la majoria de territoris.

Focus de resistència

La dominació intenta soscavar la dignitat humana, que és en si mateixa llavor de la resistència i de la construcció d’altres mons. Comunitats originàries, pobles indígenes, moviments socials i polítics autogestionaris i col·lectius resistents a cada racó del planeta continuen la seva llarga batalla per defensar la terra de l’explotació, de la desarticulació de les seves cultures i de la humiliació de les seves gents. Tant al camp com a la ciutat, la dignitat ens dota de formes legítimes d’autodefensa dels pobles, dels valors humans i de la pròpia humanitat.

Les mobilitzacions es multipliquen allà on resisteix la dignitat: la insubmissió i la desobediència reforcen la no-col·laboració amb les estructures dominants (estats, institucions i empreses).

Són focus de resistència a l’assimilació i planten cara al poder. Són intel·ligència col·lectiva en emulsió, creació i garantia que altres mons són necessaris i comencen a fer-se realitat.

Cap a la Revolució Integral

Aquests focus de resistència ho són també d’esperança, ja que mostren la voluntat de no acceptar la barbàrie actual. Tot i així, hem de lamentar que molts esforços transformadors encara se centrin només en la resistència i es basin a demanar reformes. Pensem que per tal de resistir i, sobretot, superar el sistema actual, cal que ens autoconstruïm com a persones i comunitats i que construïm una nova societat.

D’algunes dècades ençà, i amb l’acceleració dels últims anys alimentada per la crisi sistèmica que domina el panorama actual, diferents processos de construcció social autogestionària han anat naixent i agafant força com a fars de realitat que il·luminen les esperances de transformació integral de la societat.

Algunes d’aquestes iniciatives estan coordinades entre si, però en general ens trobem que hi ha una gran desconnexió i manca de treball comú entre diversos moviments afins. Alhora, pensem que moltes vegades deixem de banda la importància dels treballs de millora personal i col·lectiva necessaris per a assolir els canvis que volem. Pensem que cal treballar per dotar-nos d’un marc comú que ens permeti remar juntes cap a una direcció comuna, de forma autònoma i descentralitzada, i que ens permeti construir, construir-nos i alhora resistir.

Un pas imprescindible per avançar cap a aquesta confluència, cap a aquest marc comú, és crear espais de trobada on deliberar, reflexionar i treballar sobre les formes concretes de desenvolupar aquesta revolució.

Com recentment han expressat els zapatistes, és el temps del sí, el temps de trobar-nos els que:

«…hem respost afirmativament a la pregunta “Podria ser d’una altra manera?”. Falta respondre a les preguntes que s’apleguen després d’aquest sí: com és aquesta altra manera, aquest altre món, aquesta altra societat que imaginem, que volem, que necessitem? Que hem de fer? Amb qui?»

Deien, també, que si tenim respostes a aquestes preguntes és el moment de compartir-les i com si haguéssim estat esperant aquest moment, és ara que els promotors i promotores d’aquesta crida estem preparades per començar a facilitar que es comparteixin respostes.

Així doncs, per totes aquestes raons, us fem arribar aquesta crida a parlar-ne, a trobar-nos i a construir un espai internacional de confluència que hem anomenat Bloc per a la Revolució Integral.

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.