Bases ideològiques de la crida

El principi bàsic és la lluita contra tota forma de dominació i la construcció d’altres noves societats a través d’una Revolució Integral.

Això ho concretem amb els següents punts, en forma d’unes bases ideològiques que exposem esquemàticament i que caldrà treballar i elaborar per a la redacció del manifest fundacional del Bloc:

1)Unes relacions humanes equitatives basades en la llibertat

  • Rebutgem qualsevol forma de dominació o discriminació entre les persones, ja sigui per raó de sexe, gènere, orientació sexual, ètnia o cultura, edat, herència, classe…
  • Apostem pel suport mutu i la solidaritat, la confiança, el respecte, la fraternitat i, en general, l’amor entre els éssers humans.
  • Volem revertir la degradació actual de l’ésser humà, que es produeix en la majoria d’indrets del món i que és fomentada conscientment per les elits dominants. Perquè, com més empoderades estiguem les persones, més insegur es trobarà el sistema.
  • Necessitem una voluntat de millora, basada en l’escolta activa i la reflexió constant, així com en l’hàbit a les crítiques i a les autocrítiques per a aquesta millora.
  • Volem estendre les bones pràctiques en les relacions interpersonals a tota la humanitat.

2) Autoorganització i assemblees populars sobiranes

  • L’assemblea, com a forma de prendre decisions amb igualtat de veu i de vot, és la forma legítima d’organització de qualsevol comunitat, poble o col·lectiu, ja que és una condició necessària per a la llibertat.
  • Assemblees populars sobiranes: autodeterminació dels pobles mitjançant aquesta forma d’organització horitzontal i lliure adhesió de les persones i els pobles a les comunitats i a les confederacions.
  • Relacions entre pobles i comunitats basades en la solidaritat, la llibertat i la descentralització: interdependència horitzontal i equitativa, disposició a relacionar-se i a coordinar-se, des dels àmbits més locals i regionals als àmbits geogràfics majors, decidint a petita escala el que es pugui i a major el que sigui necessari (principi de subsidiarietat, confederació, fractalitat…)
  • Construcció en la diversitat, amb respecte per les diferències humanes i personals, incloent-hi les minories en totes les decisions assembleàries
  • Per tant, impugnació de l’Estat, en totes les seves versions.

3) Allò comú, allò públic

a/ Recuperar la propietat com a bé comú, amb possessió i control popular

  • Hem de recuperar el control de la terra i dels mitjans de producció com a bé comú, garantint-ne l’ús a través de la propietat comunal (de la comunitat) i, per tant, com a béns públics.
  • Rebutgem la propietat privada com a eina de les classes poderoses per acumular capital i establir el control sobre l’ús i la propietat de la terra i dels mitjans de producció, que perpetua el règim de dominació mitjançant el treball assalariat, l’acumulació, l’explotació i l’especulació.
  • L’interès particular ens allunya, ens individualitza i destrueix la propietat comunal i els béns comuns.

b/ Construir un sistema públic cooperatiu i autogestionari des del suport mutu

  • Treballem pel bé comú, per garantir que totes les nostres necessitats vitals (l’alimentació, la salut, l’habitatge, l’educació, l’energia, el transport…) estiguin cobertes a través d’un sistema realment públic, construït per nosaltres mateixos en base a l’autogestió, cooperant els uns amb els altres, promovent els valors i les capacitats essencialment humanes.
  • Rebutgem l’Estat com a sistema de control basat en l’explotació de l’ésser humà per l’ésser humà i les prestacions estatals com a forma d’assistencialisme individualitzador. Rebutgem el control dels serveis públics per part de minories, ja sigui a través de l’Estat o del mercat; rebutgem, doncs, també, tot l’entramat privat corporatiu-elitista controlat per minories.

c/ Alliberar l’accés a la informació i al coneixement

  • Alliberem l’accés a la informació i a la creació lliure. Desenvolupem la nostra necessitat d’experimentació i d’investigació vivencial com a fonts de coneixement.
  • Compartim el coneixement entre totes per construir un major bé comú.

4) Una nova economia basada en la cooperació i les relacions de proximitat.

  • Impugnem el capitalisme com a mecanisme de producció i mercat basat en la llei del més fort i en el creixement perpetu.
  • Impugnem el sistema financer actual, dominat pels bancs centrals i la banca privada i rebutgem els interessos sobre el diner.
  • Ens guiem per la màxima: de cadascú segons les seves possibilitats, a cadascú segons les seves necessitats.
  • Apostem per la cooperació com a base de les relacions econòmiques entre iguals i entre diversos.
  • Promocionem intensament el cooperativisme en el treball i en el consum. Estem per l’eradicació del treball assalariat i, en general, de l’explotació laboral.
  • Monedes socials, bescanvi directe, economia de la donació i economia comunitària, com a eines d’acció pràctica per a un nou sistema econòmic.
  • Economia tan local com sigui possible i sense intermediaris. Relacions equitatives entre productors i consumidors.
  • Allà on sigui necessari, sistema financer públic-comunitari i sense interessos.

5) Cooperar amb la vida i la natura

  • Apliquem els principis de cooperació, conservació i respecte en la nostra relació amb la natura, de la qual som part, i n’assegurem la bona convivència amb la resta d’éssers vius. A més, la sobirania popular local permet i fomenta aquests principis.
  • Cal tenir en compte els cicles de la natura per assegurar la sostenibilitat de l’activitat humana, és a dir, que sigui perdurable en el temps, de generació en generació.
  • Impugnem els valors i les dinàmiques del sistema actual que aniquilen i posen en perill moltes formes de vida, també la nostra, i que, alhora, esgoten els recursos no renovables.
  • Els recursos renovables els hem d’aprofitar de forma descentralitzada, promovent l’autosuficiència de les comunitats humanes i reduint l’envergadura de les grans ciutats depredadores de recursos.

6) Com ho podem fer?

  • Coherència entre mitjans i fins: el procés de Revolució Integral és una transició entre el sistema vigent i una nova societat i humanitat. El camí per anar d’un lloc a un altre és aprenentatge i imatge d’on anem. Cal, doncs, que els mitjans per realitzar aquesta transformació estiguin amb concordança amb els fins que anhelem.
  • Construcció dialèctica i simultània entre estructures i valors: el canvi de valors és necessari per canviar les estructures, però per realitzar un canvi de valors profund i ampli fan falta noves estructures que els fomentin i permetin practicar-los.
  • En coherència amb la nostra finalitat, cal que la Revolució Integral la realitzem en base a grups locals, apostant per la descentralització i l’acció local, però amb mires i pensament global. Aquesta, si avança paral·lelament a diversos territoris i regions serà molt més robusta i imparable.
  • Els pobles i les comunitats que els integren, tenen l’inalienable i legítim dret a organitzar-se i realitzar l’autodefensa de la seva vida, la seva seguretat, la seva cultura i els seus territoris, del mode que considerin convenient, mentre compleixin la màxima de «minimitzar la violència sobre els éssers humans i maximitzar el respecte per la llibertat i la vida de les persones».
  • Per tal de poder realitzar aquesta revolució, extraient el màxim de recursos, treball i legitimitat del sistema vigent per dedicar-los a la nova societat en construcció, trobem totalment legítima i necessària la desobediència integral. Pensem que cal usar-la en cada context de manera que maximitzi la nostra acció transformadora.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.